dilluns, 3 d’agost de 2020

Patates guisades

Ingredients
1 quilo de patates
1 butifarra gran
2 cebes
3 grans d'all
3 tomàquets madurs
20 g de moixernons secs
Una picada d'all, julivert, avellanes, pa i pinyons
Oli, llard, sal, dues fulles de llorer
1 got de vi blanc

Preparació
Posem en remull els moixernons amb molta aigua perquè l'aprofitarem per al plat.

Posem oli i una mica de llard a la cassola i, mentre s'escalfa, tallem la botifarra. Quan l'oli sigui calent, hi posem la botifarra i la daurem. En acabat, la reservem.

Mentrestant, trinxem els grans d'all i tallem petita la ceba. Quan retirem la carn, posem l'all a la cassola i deixem que agafi color, quan ja estigui daurat, hi afegim la ceba i aprofitem per desenganxar tot el que queda a la cassola amb el líquid que deixa anar. Deixem que es faci la ceba i, mentrestant, ratllem els tomàquets i pelem i tallem les patates (ja sabeu, tallar i arrencar els bocins). Quan la ceba estigui feta, aboquem el tomàquet a la cassola, remenem i esperem que s'evapori el líquid. Ara, retornem la botifarra a la cassola i remenem perquè s'impregni del sofregit, hi aboquem el got de vi i hi afegim les fulles de llorer. Tapem i esperem una estona fins que s'evapori l'alcohol. Destapem i hi incorporem l'aigua dels moixernons (i si cal més, més) fins que cobreixi la carn i preveiem que pugui cobrir les patates. Salem, tapem i deixem que vagi fent a poc foc uns deu minuts. Destapem, i afegim les patates, rectifiquem de sal, si cal, i deixem que bullin entre vint minuts i mitja hora. Una mica abans d'acabar. hi afegim la picada.

Notes
La recepta original és la de patates amb costella que consta en el Corpus del patrimoni culinari català que he adaptat una mica als ingredientes que tenia. La costella (uns 400 g per a quatre persones) s'ha d'enfarinar i necessita una mica més de temps de cocció. La recepta original fa alguna filigrana en acabar que ja no he tingut temps d'adaptar.

Ma mare feia la recepta amb costella i no em sona que ho fes amb tant de temps com demana el corpus; també he de dir que era especialista a modificar les receptes. Jo diria que ella hi posava pebre vermell perquè recordo el plat amb més color.

Cap comentari:

Publica un comentari