Ànec
2 pastanagues
1 ceba
1 cabeça d'alls
Mig carabassó
1 canó de canyella
1 fulla de llorer
1 branca de farigola
1 tomàquet madur
1 copa d'anís sec i vi
ranci (mig i mig)
1 copa de vi blanc
Prunes (tres o quatre per
persona) i pinyons (un grapat)
Oli, sal i pebre
Preparació
Posem en la cocotte una
mica de greix d'ànec i una mica d'oli (si us sembla massa contundent el gust
del greix) i l'esclafem. Mentrestant, greixem l'ànec per dins i per fora (mireu
que no tingui canons de les plomes que fa molta angúnia trobar-los mentre
menges) i el salpebrem. Tallem la pastanaga en trossos no massa grans, la ceba
en quarts i el carabassó en bastonets. Ho tirem tot a la cocotte juntament amb
la fulla de llorer, el canó de canyella i la branca de farigola. Amb el foc una
mica alt daurem una mica l'ànec i l'anem girant (procureu no punxar-lo quan el
gireu). Quan ja tingui coloret, baixem el foc i tapem la cocotte.
Ara es tracta d'anar
girant l'ànec mentre es fa. Calculeu uns vint minuts per cada mig quilo d'ànec.
A mitja cocció afegim la copa d’anís / vi ranci a la cocotte i, una mica
després, la copa de vi blanc.
Un quart (més o menys)
abans d’acabar de fer el plat, retirem l'ànec i el trinxem. Retirem també la
branca de farigola, la fulla de llorer i el canó de canyella i triturem la
salsa. Tornem a posar l'ànec a la cocotte i hi afegim les prunes i els pinyons.
Un cop acabada la cocció,
deixem reposar el plat dins de la cocotte (quant més temps, més bon gust).
Notes

La combinació anís sec /
vi ranci la vaig trobar preferible a la recomanada anís / moscatell i crec que
va ser un encert. L'anís que faig servir per cuinar és el Machaquito. Em costa
de trobar, però és molt sec: mateix aroma, menys regust de caramel. El faig servir
també per a rebosteria.
No vaig fer el plat al forn perquè em va fer mandra buidar-lo, però la preparació ha de ser si fa no fa. Forn suau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada