Ànec amb taronja

Ingredients

Ànec tallat a quarts o octaus (com més gran, més triga a coure's)

4 pastanagues

3 porros

1 ceba

1 cabeça d'alls

1 copa de conyac

1 copa de Cointreau

1 cullerada de pebre vermell

1 cullerada petita de canyella

100 g de farina

Un litre i mig d'aigua

El suc de sis taronges i la pell d'una d'elles (sense la part blanca)

Sal, pebre, oli, herbes de provença

Picada (avellanes, all, julivert, safrà i pa torrat)

Preparació

Barregem l'aigua amb la farina, el pebre, la canyella i el suc de taronja i reservem. A la cassola, posem a daurar l'ànec amb una mica d'oli (molt poc; l'ànec deixa anar moltíssim greix). En acabat, treiem l'ànec de la cassola, i l'oli sobrant, i hi posem a estovar les verdures. Quan les verdures estiguin llestes, retornem l'ànec a la cassola, el flambegem amb el conyac, hi afegim el líquid i deixem que bulli un parell d'hores.

Mentrestant, posem a escaldar les pells de taronja tallades a tires finetes i preparem la picada.

Passades les dues hores, afegim a la cassola la picada, el Cointreau i les pells de taronja. Remenem bé i deixem que es faci tot plegat un quart.

Notes

El pa torrat es pot canviar per galetes o carquinyolis.

La recepta original deia dos litres d'aigua, crec que amb litre i mig encara en sobrarà: tinc ben bé un litre de suc a la nevera per fer-lo servir amb un pollastre (crec).

Jo vaig posar una mica de fonoll perquè en tenia a casa.

No tenia Cointreau i vaig posar Kirsh amb una moca de l'aigua d'escaldar les pells de taronja.

Ànec amb peres

Ingredients

Ànec trossejat per rostir

4 peres

2 cebes

2 porros

2 pastanagues

2 tomàquets madurs

1 manat d'herbes (canyella, farigola, llorer, romaní, sajolida)

1 copa de conyac

Sal, pebre, oli, farina, aigua i una picada (2 grans d0all, 2 carquinyolis, ametlles torrades)

Preparació

Salpebrem l'ànec i el posem a daurar en una cassola amb molt poc oli (l'ànec deixa anar molt de greix). Tallem les verdures a rodanxes i les posem a estovar a la cassola (potser caldrà treure'n una mica de greix) i remenem de tant en tant. Quan estiguin gairebé llestes, hi incorporem el tomàquet pelat i tallat a trossos i deixem que sofregeixi uns minuts. Ara toca flambejar el brandi (l'aboquem a la cassola, deixem que  s'escalfi una mica i l'encenem --amb la campana apagada i la tapa a la mà per si de cas). Ara afegim les herbes, cobrim l'ànec amb aigua (o brou), tapem, abaixem el foc i que vagi fent xupxup una horeta ben bona (hora i mitja, si l'ànec és gros). Només cal vigilar que no s'acabi l'aigua.

Mentrestant, podem fer la picada i preparar les peres. Pel que fa a la picada, no hi ha cap secret. Les peres, cal tallar-les a quarts, treure'n la part central amb les llavors, enfarinar-les i fregir-les un minut amb el foc molt fort.

Quan quedi un quart, més o menys, per acabar l'ànec, hi afegim les peres i la picada. Com sabem que queda un quart? Punxant l'ànec per saber si ja és tendre. Les peres es desfan molt... No us avanceu!.

Com tots els rostits, guanyen gust si els deixes reposar unes hores.

Notes

Aigua o brou.

Les peres més fermes són les ercolines.