dimarts, 7 de juny del 2016

Ànec amb prunes i pinyons

La darrera ampolla de syrah que em quedava.
Ingredients
Ànec
2 pastanagues
1 ceba
1 cabeça d'alls
Mig carabassó
1 canó de canyella
1 fulla de llorer
1 branca de farigola
1 tomàquet madur
1 copa d'anís sec i vi ranci (mig i mig)
1 copa de vi blanc
Prunes (tres o quatre per persona) i pinyons (un grapat)
Oli, sal i pebre

Preparació
Posem en la cocotte una mica de greix d'ànec i una mica d'oli (si us sembla massa contundent el gust del greix) i l'esclafem. Mentrestant, greixem l'ànec per dins i per fora (mireu que no tingui canons de les plomes que fa molta angúnia trobar-los mentre menges) i el salpebrem. Tallem la pastanaga en trossos no massa grans, la ceba en quarts i el carabassó en bastonets. Ho tirem tot a la cocotte juntament amb la fulla de llorer, el canó de canyella i la branca de farigola. Amb el foc una mica alt daurem una mica l'ànec i l'anem girant (procureu no punxar-lo quan el gireu). Quan ja tingui coloret, baixem el foc i tapem la cocotte.

Ara es tracta d'anar girant l'ànec mentre es fa. Calculeu uns vint minuts per cada mig quilo d'ànec. A mitja cocció afegim la copa d’anís / vi ranci a la cocotte i, una mica després, la copa de vi blanc.

Un quart (més o menys) abans d’acabar de fer el plat, retirem l'ànec i el trinxem. Retirem també la branca de farigola, la fulla de llorer i el canó de canyella i triturem la salsa. Tornem a posar l'ànec a la cocotte i hi afegim les prunes i els pinyons.

Un cop acabada la cocció, deixem reposar el plat dins de la cocotte (quant més temps, més bon gust).


Notes
Trinxar l'ànec va ser un drama. Vaig intentar seguir aquest esquema tan psicodèlic i no me'n vaig sortir. Vaig haver de posar a taula el ganivet, una forquilla gegant i unes tisores per acabar de fer les racions.

La combinació anís sec / vi ranci la vaig trobar preferible a la recomanada anís / moscatell i crec que va ser un encert. L'anís que faig servir per cuinar és el Machaquito. Em costa de trobar, però és molt sec: mateix aroma, menys regust de caramel. El faig servir també per a rebosteria.

Si no us agrada la salsa espesa, podeu passar-la per un colador xinès i quedarà més líquida.

No vaig fer el plat al forn perquè em va fer mandra buidar-lo, però la preparació ha de ser si fa no fa. Forn suau.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada